Els Anarquistes de Gironella, la utopia perduda / Xavier Tornafoch
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 153 (tardor 2022), p. 42-46 : il. (Articles) 
Notes.

L'any 1975, els treballadors de Gironella, encara una bona part de la població, no tenien, en la seva immensa majoria, una idea clara del que havia significat l'anarquisme i l'anarcosindicalisme en la vida social, laboral, cultural i política d'aquesta localitat del Baix Berguedà durant el primer terç del segle XX.

Pere Comas i Calvet, un polític republicà de Berga (1892-1969) / Xavier Tornafoch Yuste
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 39, núm. 145-146 (tardor-hivern 2020), p. 6-8 : il. (Dossier. La Guerra civil. 80è aniversari (2)) 
Número monogràfic: La Guerra Civil. 80è aniversari (2). Notes.

Revista de Vich : una publicació cultural a la Catalunya noucentista (1917-1919) / Xavier Tornafoch Yuste
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 184 (2019) , p. 229-243
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El Noucentisme va ser un projecte cultural i estètic impregnat de classicisme que es va fer hegemònic a Catalunya a començaments del segle xx. La constitució d'una federació de diputacions provincials el 1914, la Mancomunitat de Catalunya, va ser el pas inicial per a començar a materialitzar l'agenda política i cultural que el catalanisme regenerador pretenia. L'impuls inicial del moviment noucentista l'originà el periodista i escriptor Eugeni d'Ors, "Xènius", a La Veu de Catalunya. En aquest context, la Revista de Vich, impulsada des de l'entorn cultural proper al catalanisme conservador local, pretengué ser una contribució al projecte nacionalitzador que s'estava portant a terme des de la Mancomunitat.

Cooperatives, ateneus i societats recreatives a Gironella durant el primer terç del segle XX / Xavier Tornafoch
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 39, núm. 144 (estiu 2020), p. 64-67 : il. (Articles) 
Notes.

Josep Viladomiu, un anarquista de Gironella : notes biogràfiques / Xavier Tornafoch Juste
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 38, núm. 141-142 (tardor-hivern 2019), p. 26-27 : il. (Dossier. La Guerra civil. 80è aniversari) 
Notes.

L'Escissió mellista a Vic (1919-1931) / Xavier Tornafoch Yuste
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: 191760 L'Herència catalanista del carlisme : VI Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 11 de maig de 2019. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, DL 2019. p. 201-211


La història del carlisme és, en bona part, una història de dissidències. Contraraiment al que sovint s'ha volgut mostrar, el carlisme fou un moviment heterogeni que va viure nombrosos enfrontaments interns. Primerament, va ser l'escissió integrista (1888). Després, el cisma mellista (1910). L'objectiu del present estudi és analitzar les característiques del mellisme a Vic: els condicionaments ideològics i humans que el van frr possible, el seu desenvolupament i la seva organització. Finalment , es fa referència a la reunificació tradicionalista del 1931 en l'àmbit local de Vic, moment en què totes les branques provinents del carlisme històric (integristes, mellistes i jaumins) es retrobaren una única organització: la Comunió Tradicionalista.

El Carlisme vigatà entre la Segona República i el primer Franquisme : victòria militar i derrota política / Xavier Tornafoch Yuste
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: 172839 La Industrialització al Berguedà i el fenomen carlista : V Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 13 de maig de 2017. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, [2017]. p. 267-277


Animat per la presència d'un nombrós clergat tradicionalista i d'una oligarquia terratinent fondamentalment conservadora, el carlisme es conformà a Vic com un dels actors decisius de la vida pública local durant més de cent anys. Am l'arribada de la Segona República, es reorganitzà en la Comunió Tradicionalista i reactivà el seu discurs ultracatòlic. La Guerra Civil i la revolució social que seguí al seu esclat va suposar per als seus militants i simpatitzants la persecució, l'exili i sovint al amort. Am la victòria de l'exèrcit rebel a començaments de 1939, els carlins de Vic es trobaren en el bàndol guanyador, però el decret d'unificació de 1937 els impedia actuar políticament amb les seves sigles i l'ideari dels seus pares. La seva havia estat una victòria militar i una derrota política.

Joan M. Roma Comamala, del Requeté a diputat per Berga-Manresa : carlisme i modernització política a la Catalunya interior / Xavier Tornafoch Yuste
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 37, núm. 136 (estiu 2018), p. 48-51 : il. (Articles) 
Notes.

Els Carlins del Berguedà entre la guerra i la postguerra (1936-1945) / Xavier Tornafoch Yuste
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 36, núm. 133 (tardor 2017), p. 52-54 : il. (Articles) 
Notes.

El Primer franquisme a Vic : (1939-1949) / Xavier Tornafoch Yuste
Tornafoch i Yuste, Xavier


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018
124 p. ; 19 cm (Biblioteca Serra d'Or, 501) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788498839593

La caiguda de Catalunya lïhivern del 1939 va fer que lïuna darrere l'altra les poblacions del nostre país s'anessin incorporant a l'estat franquista. La ciutat de Vic ho va fer al començament del mes de febrer. Amb les tropes franquistes arribava un nou/vell ordre polític i social. Els vigatans comprovaran aviat que la "Nueva España" que els prometien les autoritats era un projecte totalitari que es fonamentava en el recordatori permanent de la victòria militar i en la repressió dels vençuts. A Vic, la instauració i consolidació dïaquest règim va tenir unes característiques particulars que la singularitzaran respecte a altres realitats locals; potser la més important va ser la persistència dïun carlisme, ara plenament integrat en lïestablishment franquista, que ocuparà posicions de poder fins als anys cinquanta. Aquest llibre pretén explicar no només els debats en el si del grup dominant franquista a la ciutat en aquells anys, sinó també la concreció dïuns dogmes morals, polítics i socials que afectaren tota la societat. (Editorial).

L'Escola racionalista de Gironella (1905-1913) / Xavier Tornafoch
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 35, núm. 128 (estiu 2016), p. 54-55 : il. (Articles) 
Notes.

Les Vagues de 1901 i 1902 a Osona. L'opinió conservadora davant les reivindicacions obreres / Xavier Tornafoch Yuste
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XXVII, núm. 176 (2015) , p. 321-331 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A començaments del segle xx, les contradiccions de la nova societat industrial que es desenvolupa a Osona, i que generen desigualtat i conflicte, esclaten a la conca fabril del riu Ter i a Vic. Les vagues del 1901 i el 1902 obligaran els sectors conservadors a buscar respostes a la qüestió obrera per a mantenir la seva hegemonia. Les protestes dels treballadors tèxtils, que exigeixen millorar les seves miserables condicions de vida, obligaran la burgesia local a prendre mesures. Finalment, serà l'Església, l'aliat més fidel del grup dominant local, qui, a través del catolicisme social del bisbe Torras i Bages, elabori la resposta intel·lectual de les classes dominants a la insatisfacció obrera.

De la insurrecció a les urnes : la consolidació electoral del carlisme a Vic (1900-1909) / Xavier Tornafoch
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: 157445 Propaganda carlista, religió, literatura i operacions militars. III Simposi d'Història del Carlisme. Avià. Dissabte, 9 de maig de 2015. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2015

La depuració dels mestres de la República al Berguedà (1939-1942) / Xavier Tornafoch
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 33, núm. 119 (primavera 2014), p. 10-13 : il (Dossier. Republicans. 75è aniversari de l'exili republicà) 
Notes.

Els dirigents obrers de Gironella (1936-1945) : guerra, repressió i exili / Xavier Tornafoch Yuste
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 30, núm. 110 (hivern 2011), p. 36-38 : il (Articles) 
Notes.

Joaquim Penina, l'anarquista gironillenc que es convertí en el primer represaliat de les dictadures argentines / Xavier Tornafoch
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 28, núm. 106 (hivern 2010), p. 30-31 : il. (Articles) 
Notes.

Lluís Nicolau, l'assassí de Dato a Gironella / Xavier Tornafoch
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 28, núm. 101 (tardor 2009), p. 37-38 : il (Articles) 
Notes.

Los Debates del Estatuto de Autonomía de Cataluña en las cortes republicanas (mayo-agosto de 1932). El idioma catalán y el sistema escolar / Xavier Tornafoch Yuste
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 4 (2004) , p. 35-42

La discussió de l'Estatut de Catalunya en el marc de la constitució del nou règim republicà, sorgit de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, va evidenciar les diferències que persistien al si de la comunitat política espanyola sobre aquesta qüestió. Els partits republicans catalans, decididament favorables a l'autogovern de Catalunya es van enfrontar a les Corts a la majoria d'organitzacions espanyoles, de dreta i d'esquerra, reàcies a concedir una autonomia política a la regió catalana. Els dos aspectes que més debat van suscitar van ser l'oficialitat de l'idioma català i el sistema escolar. Aquesta polèmica parlamentària es va dur a terme entre els mesos de maig i agost de l'any 1932.

Del caciquisme a la democràcia: política i eleccions a Vic (1900 - 1931) / Xavier Tornafoch i Yuste
Tornafoch i Yuste, Xavier


Vic : Eumo, 2007
206 p. ; 24 cm (L'Entorn, 48) 
ISBN 84-9766-207-5

Xavier Tornafoch explica amb detall com es va produir, a la ciutat de Vic, la transició de la vella política, controlada pels notables, a la nova i moderna política de masses, durant el primer terç del segle XX. Enfront dels valors de la societat tradicional emergien amb força el moviment obrer, les noves ideologies (socialisme, republicanisme, anarquisme) i es produïa una descristianització del poble. Després d'analitzar el context social i econòmic de la ciutat durant aquest període, s'endinsa en les línies mestres de la seva evolució política: les eleccions municipals, provincials i generals; el funcionament de la política vigatana i el desplaçament de l'hegemonia d'unes forces polítiques cap a unes altres; finalment, el triomf de la nova ma nera de percebre la vida pública, amb una creixent participació política del poble.

La Consolidació del "vigatanisme" com a eix vertebrador de la cultura política local / Xavier Tornafoch
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: 114869 Identitat local i gestió de la memòria. Actes del VII Congrés d'Història Local de Catalunya. Barcelona : L'Avenç, 2004